sábado, 9 de febrero de 2008

Alegría según Benedetti

Llevo un tiempo pensando en como hacer que este blog se actualice más a menudo. Está claro que el único culpable soy yo mismo. Bueno, yo mismo y mi escasez de tiempo libre. He valorado la posibilidad de hablar de temas de actualidad, de dar mi opinión en cosas que “están en la calle”. De momento me resisto y es que hay demasiada gente que opina sin que nadie le pregunte.

Hoy me abstengo de decantarme pero sí aprovecho una canción que ha surgido en la precampaña electoral española para recordar que el autor de la letra original de la misma es Don Mario Benedetti que, como dicen allá, recién salió del hospital y acaba de publicar “Vivir adrede” (Alfaguara) en España.

Don Mario, gracias una vez más.


DEFENSA DE LA ALEGRÍA

a Trini

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría.

Mario Benedetti

1 comentario:

Mar dijo...

Alegria... de Antònia Font

Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau de pols estel·lar.

Cau es sol de s´hora baixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s´hora baixa dins es meu cor,
tothom m´estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacauets.

Alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

Alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida...
Alegria!

Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

I Alegria...